La comunitat escollida «football in the blood»

Qué és football in the blood?

es una lliga de futbol interfamiliar on convoquen tornejos semestralment. En aquesta lliga participen de quatre a cinc equips, cada equip te de cinc a vuit jugadors i jugadores ja que es mixte, de l’edat de 8 anys a 63, on els equips són mixtes tant d’edat com de sexe.

És viable escollir aquesta comunitat?

És una comunitat amb la que hi tinc relació des de el 2021 cuan em van contactar per participar a la lliga fútbol in the blood. Els organitzadors són el meu tiet Pepe i el meu cosí Hèctor hi ha una comunitat molt extensa on hi participa molta gent de diferents edats. He parlat amb ells per demanar permís per fer el projecte d’investigació sobre la lliga i la seva organització. La lliga es juga dos cops l’any a temporada de primavera sobre març i a la temporada de tardor sobre novembre això fa que hi hagi temperatura primaveral pel que podem realitzar esport sense pasar fred o calor. Aprofitaré les trobades per parlar amb ells cara a cara i aprofundir quan no ens podem veure utilitzaré els medis de comunicació digitals el primer pas serà definir aquesta comunitat.

Com està composada?

L’origen

Quina relació hi tinc amb la comunitat?

Descripció breu dels equips que formen la lliga

Els comités

La comunitat i el seu enllaç intern

citacions

Otto, T. [Ton], Charlote Smith, R. [Rachel]. (2021), Antropología del diseño. Un estilo distinto de conocimiento. A T.[Ton] Otto, R. [Rachel] Charlote Smith, Entre hacer y conocer, Seis textos sobre antropología del diseño y antropología visual (p.28-73). Enes Morelia.

Franco, F. [francisco]. (2014), 2.2 Perspectivas sobre la pertenencia a un grupo. A A. [Abigail] Dreibelbis, (p.20-22). Textos de Antropología.

Jan Chipchase: Design anthropology. (2014). Pop tech. <https://www.youtube.com/watch?v=ZGnCOKPlikg&ab_channel=PopTech>

Ardèvol, E. , Bayre, F., Lanzeni, D. El camí zen de l’etnografia. Els mons del laberint. <https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00232137/>

Ethnography and Design: Mutual Provocations, (2016), University of California Collaboratory for Ethnographic Design (CoLED), <https://culanth.org/fieldsights/ethnography-and-design-1-disability-design-and-performance>

kit de camp i motxilla

Pública

¿Què és l’etnografia i quines tècniques són les que utilitza?

la observació dels comportaments de la comunitat és important per saber com s’interrelacionen i organitzen interpretar i tenir capacitat de síntesi per transcriure-ho tot la metodologia serà qualitativa. Utilitzaré, preguntes sobre els duptes que em puguin quedar, però primer de tot, deixaré que m’expliquin el seu punt de vista de cadascún sobre com s’ha constituit l’organització, que n’opinen de tot plegat. També observaré si hi ha algún tipus de jerarquia i com es comuniquen entre ells si ho fan en persona o de manera telemàtica si hi estan desacord amb alguna cosa o si farien algun canvi o millora sobre les comunicacions o la localització on es desenvolupa el torneig. Un cop recollida tota la informació la sintetizaré i intentaré veure si hi surgeix alguna nova proposta de disseny per a la millora de la comunitat i buscar solucions el més originals posibles.

Kit de camp

Després d’una introducció sobre la constitució objectiva de la lliga football in the blood cal profunditzar a les entranyes.

Per a realitzar la investigació de la comunitat em centraré en els organitzadors com ja esmentat abans són el Pepe i l’hector, per saber com s’organitzen i com flueixen entre ells, les interaccions etc.

Què és la motxilla?

És aquell conjunt d’eines per dur a la investigació de la comunitat consta d’objectes tangibles, intangibles i abstractes. Per a fer una recerca etnologica s’ha de veure com es desenvolupa la comunitat des de dins parlar amb els usuaris, escoltar, interpretar, dedicar temps i paciència no tothom estarà al abast en tot moment, mes tard transcriureu tot correctament tot això amb ajuda de grabacions, misatges i tecnologia que tenim a mà com el telèfon mòbil.

Objectius

la observació dels comportaments de la comunitat és important per saber com s’interrelacionen i organitzen interpretar i tenir capacitat de síntesi per transcriure-ho tot la metodologia serà qualitativa. Utilitzaré, preguntes sobre els duptes que em puguin quedar, però primer de tot, deixaré que m’expliquin el seu punt de vista de cadascún sobre com s’ha constituit l’organització, que n’opinen de tot plegat. També observaré si hi ha algún tipus de jerarquia i com es comuniquen entre ells si ho fan en persona o de manera telemàtica si hi estan desacord amb alguna cosa o si farien algun canvi o millora sobre les comunicacions o la localització on es desenvolupa el torneig. Un cop recollida tota la informació la sintetizaré i intentaré veure si hi surgeix alguna nova proposta de disseny per a la millora de la comunitat i buscar solucions el més originals posibles.

Conclusió

Tinc ventatges sobre el coneixement de la comunitat futbol in the blood ja que hi tinc relació de fa uns dos anys. Han volgut colaborar i m’han deixat prendre imatges del esdeveniment per a poder ilustrar la competició. Hem queda molt que aprendre per a saber “que és el que hi darrera”. Tinc totes les eines necessàries per a la investigació de camp les trobades són accesibles es saben amb molta antelació visc a sabadell i es pot accedir al camp de futbol en tren tot i que a la durada dels partits els organitzadors no estàn per petar la xerrada després anem tots junts a menjar on amb l’estona del cafè és el millor moment per preguntar i deixar que s’expliquin extensament sobre el tema i sense preses si pèl que fos em quedés amb duptes hisegueixo en contacte via correu o via whatsapp. Com a aspecte ètic haig d’anar amb compte amb els drets d’imatge dels menors tot i que els responsables m’han donat permís. És un estudi viable.

Citació

Otto, T. [Ton], Charlote Smith, R. [Rachel]. (2021), Antropología del diseño. Un estilo distinto de conocimiento. A T.[Ton] Otto, R. [Rachel] Charlote Smith, Entre hacer y conocer, Seis textos sobre antropología del diseño y antropología visual (p.28-73). Enes Morelia.

Franco, F. [francisco]. (2014), 2.2 Perspectivas sobre la pertenencia a un grupo. A A. [Abigail] Dreibelbis, (p.20-22). Textos de Antropología.

Jan Chipchase: Design anthropology. (2014). Pop tech. <https://www.youtube.com/watch?v=ZGnCOKPlikg&ab_channel=PopTech>

Ardèvol, E. , Bayre, F., Lanzeni, D. El camí zen de l’etnografia. Els mons del laberint. <https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00232137/>

Ethnography and Design: Mutual Provocations, (2016), University of California Collaboratory for Ethnographic Design (CoLED), <https://culanth.org/fieldsights/ethnography-and-design-1-disability-design-and-performance>

 

ANTROPOLOGIA I DISSENY R1, BOLA DE NADAL

Pública

l’objecte

L’objecte que he escollit és una bola de nadal. La bola de nadal em porta bons records li tinc molt d’apreci i em recorda a la il·lusió del començament del nadal on la familia estaba sospitosament carinyosa i més comprensible on hi havia una calma màgica. Era com si tot l’entorn es calmés amb un esperit nadalenc. El dia que penjavem a l’arbre de Nadal era especial sabies que iniciava la temporada de les reunions familiars del retrobaments de veure a cosins i tiets d’aquests que veus dos cops al any contats. De cantar nadales i d’estar tots junts en família compartint un àpat i una celebració inèdita que només passava un cop l’any. Cada cop que veig una bola de nadal m’emociono. Amb els anys aquest significat ha anat canviant i com deia la meva mare, aprofita ara aquesta il·lusió que quan siguis gran odiaras el Nadal, bé no és ben bé així però sí que és veritat, els avis es moren els tiets s’enfaden i els cosins fan la seva propia vida. Tot i així sempre hi ha reunions familiars on s’ajunten uns quants potser ja no són vint ara son vuit tenint en compte les parelles. La meva àvia de part de me mare feia posar a la parella del meu tiet en un cantó de les fotografies per si s’havia de retallar em feia gràcia i per Gràcia la meva àvia que ens feia barrets amb el paper de regal y ens feia més il·lusió que els propis regals! 

Tornant al tema, cada any obriem les caixes de les decoracions de nadal a casa teniem boles de vidre de paper i alguna que altre manualitat escolar que venia a ser una figura per penjar a l’arbre. A casa dels avis hi havia els clàssics les boles amb petits quadres sobre el naixement de Jesús, boles que els hi havia costat molt pagar a la seva època i que realment eren per tota la vida. Es reunien els petits de la família per posar les boles i l’estel la posava el més petit de tots era tradició. Sempre faltaven boles i anàvem a la fira de santa Llúcia a veure que hi havia. Les llums, la música i tot l’entorn nadalenc de la fira amb una quantitat de boles de nadal de tots colors i formes. Un cop muntat l’arbre i adquirides les noves boles posàvem les boles i semblava que encara li dongués més lluentor. Amb els anys va ser més una escena de germans i veure com els petits s’emocionaven tant com tu de petit al final amb els anys i havia una barreja molt rara de boles que quasi bé cap coincidía. Ara a casa les boles son un joc pels gats son de vidre algunes i cada any hi ha algun que altre trencadís, vermelles i brillants que al caure exploten com bombolles de sabó. Les de plàstic són ara una joguina per tot l’any reboten i fan soroll agut pel que és divertit per ells. Quan les miro em transporten a aquella il·lusió i a aquells moments de la infància em dona enyorança, pena pels que ja no hi són però també agraïment de tots els moments viscuts.

 

característiques

Les característiques formals poden ser molt diverses. Tradicionalment són esfèriques i de vidre bufat tradicionalment, també poden ser de cartró de paper «maché», de suro o el material més comú avui en dia que és de plàstic. Pot anar desde uns 3 cm de diàmetre fins a uns 50 cm o fins i tot més grans en alguns models com les boles que decoren grans arbres de nadal dels ajuntaments o marques comercials. Amb un pes que pot variar entre pocs grams fins a uns més pesats segons el material i el que pugui soportar l’arbre on es disposin les boles. 

Una petita de plàstic que he pres com a exemple fa 3 cm se diàmetre és de plàstic vuit i el seu pes és de 2 gr. Está lacat amb pintura daurada brillant d’efecte mirall, té un caputxí de 0’5cm a la part superior amb un forat per fer-hi passar un fil per penjar-la. 

La necessitat universal és decorar l’arbre de nadal i fer de l’arbre vert y trist un arbre colorit nadalenc que dóna caliu l’ambient de la llar. 

L’objecte de la bola de Nadal s’utilitza a l’inici de la temporada de la festivitat cristiana on avui en dia és més quelcom tradicional més que religiós és normalment a l’inici de desembre encara que hi ha families on s’adelanten una mica a finals de novembre. A me casa normalment era el dia 1 de desembre i si no era posible es feia en el pont de la constitució on hi havia pont i tenies uns quants dies en família. Resumint la pràctica social sería la decoració del arbre de Nadal on s’utilitzen les boles nadalenques en família per decorar l’arbre

Els canvis culturals

Segons cada cultura i època històrica aquest objecte ha canviat. 

A l’edat mitjana van deixar de decorar les cases amb branquetes que posaven per nadal i van començar a utilitzar arbres complets que decoraven amb pomes. al segle XVIII no només hi penjaven pomes sinó també bombons amb embolcalls de colors llampants.

Al nord de frança al 1858 a la ciutat de Goetzenbruck hi va haver una gran sequera on es van quedar sense pomes per decorar i sense avets on penjar-les.

En un principi les boles de nadal les va crear un mestre bufador d’aquesta ciutat, eren de vidre. Ell va decidir bufar vidre recreant fruites principalment pomes, vermelles i verdes per així poder decorar els arbres amb boles colorides semblants a les pomes que no havien pogut obtenir aquell any. És a dir les boles de nadal com a concepte sempre han tingut la funció de decorar al principi en comptes de vidre plàstic, paper cartró o suro eren pomes i quan no en van tenir van crear les que es poden semblar més al que ens ha arribat avui en dia boles de vidre. Per la seva durabilitat i els seu alt cost van ser creades amb altres materials on ara les podem trobar a totes les cases. Han anat evolucionant i ara són de tots tamanys, materials i colors.

 

l’evolució

El disseny està per crear solucions i la solució a una falta de pomes va ser crear pomes de vidre bufat per a poder seguir decorant els arbres seguint la tradició que es va originar en l’època medieval. Amb els anys la seva funcionalitat no ha canviat és per a decorar l’arbre. El paper cultural li dóna el significar a aquest objecte i el poder de reunir als habitants de la casa per fer el muntatge de l’arbre i donar la benvinguda tots junts al nadal quedarse a l’arbre de la sala d’estar donant caliu a la llar on es troba.

Arreu del món

A Europa les pràctiques socials són les mateixes sobre la funcionalitat de les boles de nadal les característiques formals poden variar segons l’economia de la família i poden ser boles de major o menor qualitat i cost, com més poder adquisitiu més costoses seran les boles. Com menys poder adquisitiu més humils seran aquestes i de materials més econòmics. En algunes famílies hi podran tenir més sentiments cap a aquestes perquè poden ser objectes tradicionals heredats d’antigues generacions.

En altres països on també fan ús de l’avet de nadal podem trobar curiositats sobre les decoracions com ara Ukraine on cobreixen d’aranyes i teles falses l’arbre és un xoc cultural bastant gran ja que les pomes eren per alegrar l’arbre i aquest concepte sembla més propi del halloween americà del mes anterior al nadal. Tot hi així té un significat molt maco on les aranyes i les teles donen bona sort i ve d’una llegenda d’una dona que es va anar a dormir sense res que posar a l’arbre i es va llevar amb l’arbre ple de teranyines i aranyes… des de llavors representa un símbol de bona sort. A Alemania a Polonia encara que hi posin boles i no aranyes, si n’apareix alguna és símbol de bona sort.

Potser el conjunt de boles de nadal és l’arbre més famós de EEUU on es troba a Chicago que és el típic que apareix a totes les pel·lícules de nadal.

A Austràlia i Nova zelanda no hi ha mercats de nadal però tot i així si que en decoren els arbres amb llums i boles de nadal. A Sidney hi posen cada any un arbre de 26m amb 4.000 boles de nadal. A Mèxic i Brasil també fan ús dels arbres de nadal i les boles a més de les seves altres tradicions. A Àsia no hi ha tradició de l’arbre de nadal, tot hi així a grans centres comercials i places com al japó els últims anys estan posant arbres a l’estil americà plens de boles. A Àfrica del sud els carrers s’omplen de palmeres amb espelmes en comptes de boles però a les cases sí que hi posen uns arbres de filferros que decoren en comptes de boles doncs amb símbols autòctons i ninots zulus. A efectes generals tots els països cristians en fan ús generalment de les boles de nadal siguin ortodoxos o cristians excepte els d’ucraïna que per tradició prefereixen aranyes.

Per donar-li un context diferent a la bola de nadal a casa sempre en deixo un parell fora la caixa de Nadal. Als gats els hi encanten les boles brillants que quan cauen fan soroll agut, els hi llenço i surten corrents rere elles. Només cal que busqueu a youtube gats i arbres de nadal si mai eu vist l’obsessió que els hi tenen.

_______

Bibliografia

Otto, Ton, Smith, Rachel Charlotte, Kjærsgaard, Mette Gislev (ed) (2021) enes, Morelia, México – Entre hacer y conocer. Seis textos sobre antropología del diseño y antropología visual

______

Webgrafia

Ghadiumm press (2011) pàgina catòlica

https://es.catholic.net/op/articulos/67693/cat/734/el-dia-que-faltaron-las-manzanas-nacieron-las-bolas-de-navidad.html#modal

Explorer france (2021) pagina turisme frança

https://www.france.fr/es/macizo-de-los-vosgos/inspiracion/macizo-de-los-vosgos-fabricacion-bolas-de-navidad

Holiday guru (2023) Revista de viatges

https://www.holidayguru.es/revista-de-viajes/tradiciones-de-navidad-alrededor-del-mundo/

National Geographic (2022) arbres de nadal

https://historia.nationalgeographic.com.es/a/de-donde-viene-arbol-navidad_9997

Ef (2018) tradicions del món

https://www.ef.com.mx/blog/language/12-impresionantes-tradiciones-navidenas-de-todo-el-mundo/

only one africa (2017) ¿com celebren els cristians el nadal a àfrica?

https://onlyoneafrica.viajes/como-celebran-los-cristianos-la-navidad-en-africa/#:~:text=El%20d%C3%ADa%20de%20Navidad%20se,para%20visitar%20a%20la%20familia.

Imatge free pik

<a href=»https://www.freepik.es/vector-gratis/bola-navidad-roja-colgando-cuerda-oro-aislada-decoracion-navidena-realista-sombra-luz_10817123.htm#query=bola%20de%20navidad&position=0&from_view=search&track=ais»>Imagen de zaie</a> en Freepik

_______

You Tube

Mundo retro mix (2022) Història de les boles de nadal

EL MERCAT DE SANT ANTONI Y EL SEU PROJECTE DE SENYALÍSTICA A TRAVÉS DE PECHAKUCHA

Aquest és el resum del projecte del Mercat de sant Antoni i el procés del projecte de senyalética, aquí deixo el link de PechaKucha.

https://www.pechakucha.com/presentations/proposta-de-senyalistica-pel-mercat-de-sant-antoni

Era el primer cop que utilitzava el programa, prefereixo editors de video tradicionals només amb la veu em sembla una mica vuit i fred espero que la meva veu dongui suficient caliu.

 

Ruta Cementiri de Montjuïc

Ruta Cementiri de Montjuïc

En aquest projecte havien de crear diverses rutes envers al cementiri de Montjuïc un espai que barreja la part natural i oberta d’estar a la muntanya de montjuic i un sentit mes religiós i postum de les tombes i panteons d’aquest. Era un projecte on s’havia d’anar amb compte de respectar l’espai i les visites dels familiars. Roseta i Ohiana van evaluar els materials ja que és una zona molt asolellada i propera al mar, havien de crear senyaletica resistent al sol i al posible oxid derivat de la proximitat marítima. La cartelleria esta feta de material inoxidable que ni es decoloreix al sol amb varis tipus de cartelleria com tòtems de mitja alçada i cartelleria plana. Els cartells contenen lletra blanca sobre fons negre per augmentar el contrast. Les rutes del cementiri estan separats per; ruta històrica, ruta artística i ruta combinada. El usuari pot escollir entre les dues rutes o un combinat d’elles, existeixen mapes per orientar-se dins del cementiri un altre element a tenir en compte és que és molt gran i l’usuari es podrie perdre, gràcies als mapes l’usuari es pot ubicar. La cartelleria també inclou una jerarquia de colors, un codi per a cada ruta verd pel combinat, groc per la ruta histórica i blau per la artística.

Aquest es un exemple d’una cartela de la ruta on amb el codi de colors a simple vista podem veure a quines rutes pertany, en aquest cas a la conbinada.

Fa un parell d’anys vaig realitzar aquestes rutes, com a usuaria he de dir que estaven molt ben ubicades, hi havia la senyalització justa per a que l’espai no quedés sobre carregat. Per altre vanda feia moltisima calor i molt sol fets que poden malmetre la cartelleria i veient que les carteles estaven en molt bon estat, es pot dir que han fet molt bon treball.

He escoltat l’àudio sobre com van realitzar el projecte, també coinsideix que el vaig visitar i he consultat la seva pàgina la deixo a continuació. Es una ruta molt recomendable si podeu no la feu en ple agost com jo.

http://www.rosetayoihana.com/rutes-del-cementiri-de-montjuic/